“Les abelles palmen però els pàjarus encara canten” és una declaració d’intencions i, sobretot, un nou viatge a una cova inexplorada per extreure’n el que sigui que hi hagi amagat, sense preocupar-se de si són diamants o carbó. El resultat, com sempre, és pura artesania. Un collage de llum i foscor honest i sense artificis.
Extraño Weys es va donar a conèixer l’any 2014 amb un EP que ja es pot considerar de culte, “Variacions en fu-remoll de la 5a Simfonia inèdita de Roger Linn”. Entrarien llavors en un guaret latent fins la publicació, l’any 2021, del seminal disc “Rodrigo Laviña y su combo”, premi Enderrock a millor disc de música urbana 2022. I ara finalment ens n’arriba l’esperada continuació.
Sense buscar complaure ningú, ni encaixar en cap tendència, Extraño Weys segueix sent una celebració de la creativitat lliure, del hip-hop fet sense filtres i amb esperit irreverent. Els rius s’assequen, les abelles palmen, però aquests pàjarus -per sort- encara canten.