Duet format per dos dels músics més reputats i sol·licitats de l’escena de rock, blues i funk estatal. Han tocat en bandes com Aurora and The Betrayers, Lisa and The Lips, Anaut, Martha Reeves and The Vandellas, SwampDog…
Després de tants quilòmetres i nits de rock and roll han decidit fer el seu propi projecte bevent d’influències com Led Zeppelin, Black Keys, White Stripes… però donant-li un enfocament actual i mirant al present i futur en l’estela d’artistes com Queens of the Stone Age o Royal Blood.
Una posada en escena única amb un bateria cantant; una sort de mutació bastarda a mig camí entre Boham i Plant, juntament amb la baula perduda entre el Groove aclaparador amb baixos moog sintetitzats de Stevie Wonder i les guitarres whammy punxants de Hendrix. I tot això vestits per un salt al buit sense retorn.
– – – – – – – – – –
Sorgits a l’empara de la freda i plujosa Ria de Vigo, a Galícia, The Soul Jacket han estat definits com la millor banda de rock del sud a Espanya. Més enllà d’aquesta etiqueta, és cert que després de més de 10 anys de carrera, 4 àlbums i 2 E.P.’s, i un directe explosiu com cap, s’han guanyat tots els possibles qualificatius. I només se’n pot constatar que avui dia encara no han tocat sostre.
“Plastic Jail” és el nou àlbum de la banda gallega, enregistrat en diverses sessions durant els mesos d’abril a juliol de 2018 als estudis Radar de la ciutat de Vigo. Amb aquest nou enregistrament a la vella usança, The Soul Jacket aconsegueix la plena maduresa, però sorprenentment ho fa reinventant de manera revolucionària aquesta fórmula inimitable de rhythm’n’blues, rock’n’roll i southern soul amb què ja van sorprendre crítica i públic al seu aclamat debut del 2011.
En aquesta ‘presó de plàstic’ es respira un ambient carregat i suat, amb un so compacte, directe i d’acord amb un temps present frenètic i incert, i amb picades d’ullet a bandes com Big Star, John Lennon o els primers Heartbreakers, alhora que en aquests mitjans temps arrabassadors a què ens tenen acostumats ressonen ecos de The Kinks i per descomptat The Beatles. Una volta a l’essència més pura i alhora un pas de gegants.